Neix la Campanya Diguem NO

Dimarts 25 d’abril, diverses persones a títol individual i membres d'organitzacions polítiques i sindicals, entitats culturals i col·lectius socials, han decidit constituir la Campanya Diguem NO amb l’objectiu de demanar el vot pel NO al referèndum de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

La Campanya Diguem NO neix per aglutinar el màxim de sensibilitats al voltant del rebuig de la proposta de nou text estatutari i impedir que s’aprovi. El eixos que uneixen les persones i els col·lectius i que, conseqüentment, articularan el discurs de la Campanya Diguem NO són els següents: Autodeterminació; Som una nació; Països Catalans i Drets socials.

La Campanya Diguem NO compta amb el suport de la Plataforma pel Dret de Decidir, que va acordar posicionar-se i fer campanya activa contra el sí i assumir les diferents opcions de vot que expressen aquest rebuig.

La Campanya Diguem NO anuncia que dijous 4 de maig realitzarà una roda de premsa pública per donar a conèixer les activitats que es duran a terme i els suports personals i col·lectius amb què compta.

Finalment, la Campanya Diguem NO fa una crida a la participació i a la implicació de totes les persones i entitats col·lectives i, especialment, a la creació de comitès de suport oberts que defensin el NO arreu del territori

Bloc informatiu Diguem NO

Adhesions i col·laboracions: diguemno@atzavara.net / noestatut@gmail.com

del 600 al 850, n'hi ha prou?

La crosta sociovergent argumenta que l'Estatut de la Moncloa és millor que el de Sau. I des d'una perspectiva autonomista segurament és veritat. El greu és que no fóra millor. El problema és que aquesta no és la qüestió. La qüestió clau és preguntar-se si disposem de l'ordenament juridicopolític òptim per fer front amb garanties a tots els reptes que es presentaran en els propers anys. Reptes de tipus polític, però també socials, econòmics, culturals, etc. I és evident, és evidentíssim, que amb l'Estatut de la Moncloa, o altrament dit, l'Estatut del Ribot, de la Patena, o dels Troglodites, amb aquest nyap impresentable i infumable, l'única garantia que tenim és que d'aquí a set, vuit, deu anys, de Catalunya ja no se'n parlarà, serà un territori espoliat com cap altre a la Unió Europea, amb una economia totalment subordinada als interessos de les elits madrilenyes, i sense cap capacitat de prendre iniciatives en res, més enllà de la Fira de Barcelona, que de fet és l'autèntic pol d'atracció dels empresaris i executius d'arreu del món per fer unes farres inoblidables amb totes les putes locals o arribades adhoc per a l'ocasió. De fet aquest Estatut el que marca és el futur d'un país com a gran prostíbul d'europa. Zona d'oci i serveis, sense cap mena de valor afegit ni sentit d'avantguarda. Diner fàcil.

Per dir-ho d'una altra manera, és com si en el 2006, passem de tenir un 600 a tenir un 850. Què es pot fer amb un 850 a l'any 2006? Ni tan sols fer l'amor ( els catalans han crescut 10 cms en els darrers anys, de mitjana). L'únic que es pot fer és el ridícul. Un ridícul espantós i vergonyós. Per seguir amb la mateixa marca, el 2006, cal tenir un Leon, però no un 850.

Per al 2006, i sobretot, per als anys que vindran, quan les transferències europees desapareguin, el que ens convé és tenir un estat que parli de tu a tu amb els altres socis europeus. Uns socis, la major part dels quals són economies molt més petites que la catalana, situades a anys llum de la nostra. No veure clar això o és ser un ignorat o actuar de mala fe.