Presentació d'un català republicà

A la presentació del PRC a simpatitzants i premilitants del dijous passat hi va acudir un amic meu, simpatitzant i premilitant a qui a qui l'acte li va agradar perquè els assistents eren experimentats i animosos, encara que li va semblar que un orador va ser més bel·ligerant contra Erc que contra el Psoe i Ciu.

Quan van dir que no hi hauria intervencions personals em va donar la que tenia preparada. La reprodueixo perquè la robo molt interessant.

Joaquim Auladell

------------------

Salutació al Partit Republicà Català

"Sóc un català nascut molt lluny d'aquí. La meva vida fins ara és curta, sóc jove, però he viscut experiències. Visc a Barcelona i veig les coses. Sóc treballador, com la majoria de gent que conec, i m'he trobat dificultats i entrebancs, com tothom, però amb bon cor i coratge, ens n'hem de sortir.

He conegut una mica la política d'aquí i no em vull convertir en polític professional perquè això em separaria de la gent del carrer. M'adhereixo a aquest partit que s'està formant, el Partit Republicà Català, partit de la gent normal, sense experiència de les martingales dels polítics, i recomano als meus companys de partit tenir els ulls ben oberts per no caure en paranys.

M'he adherit al Partit Republicà Català perquè confio en la gent del PRC que conec i perquè els seus ideals em semblen els més encertats: la República i Catalunya.

La República, en què els ciutadans tenen lloc i casa –m'han parlat de Macià i de la caseta i l'hortet, un bell somni–, feina útil i segura, serveis públics (ensenyament, sanitat, transports…) ben organitzats i per a tothom. Es perd molt potencial humà creatiu, tant dels individus com de les comunitats, per causa dels explotadors i dels dominadors. La República és assegurar els mínims a tothom, en les coses comunes, i la llibertat en les coses personals, com l'art, els menjars, les religions i les relacions.

Parlo català, Catalunya és la meva terra i vull viure-hi. Estimo Catalunya, estimo la terra on vaig néixer i recordo amb tendresa les terres per on he passat. Ser nacionalista és saber que les nacions són importants, i no exalçar-ne una i menystenir les altres, sinó treballar pel coneixement i la col·laboració de les nacions. Ser nacionalista vol dir ser internacionalista. A mi em van preguntar els meus cosins: "D'on vens?" i jo els vaig dir "De Catalunya", i assenyalant-me les senyeres de l'edifici de la ONU, em van preguntar "Quina és?". Vaig haver-los de dir que la senyera de la República Catalana encara no hi és.

Hi ha molts nous catalans que no saben que ho són i així Catalunya es fon. Fa quinze anys van començar a arribar gents provinents d'arreu del món: nordafricans, centre- i sudamericans, filipins, xinesos, hindús, eslaus… Ja hi ha tota una generació que ha nascut aquí i són i seran catalans, si Catalunya perviu. Són compatriotes nostres, hem de fer-hi un poble, català i republicà.

He parlat amb joves, jo sóc jove, i hi ha com un desengany perquè amb la mort del Franco, fa tants anys, no hi va haver una desfranquització de Catalunya, sinó com una pròrroga indefinida del franquisme. Ara el món és obert –bastant, però no prou per a la gent– les gents viatgen i es coneixen, Catalunya ha de conèixer el món i ser coneguda al món. I això ho han de fer –ho faran– principalment els joves, als quals, cabòries del segle passat, no els distreuen de qüestions actuals.

Per més Eto'os catalans!

Per la República Catalana!"

La plataforma reclama el «no» com a pas previ a l’autodeterminació

Les entitats pel dret de decidir comencen la campanya a la plaça Catalunya

MARIONA SÒRIA. Barcelona

El triomf del «no» al referèndum de l’Estatut serà l’inici del camí cap a l’autodeterminació. Aquesta és la consigna amb què la Plataforma pel dret de decidir, l’organització que agrupa 500 entitats civils, va congregar ahir unes 2.000 persones. Tot i que no van omplir la plaça Catalunya, l’organització que el 18 de febrer va concentrar desenes de milers de persones estudia fer una altra manifestació massiva per propagar un missatge pel vot negatiu al text «que s’ha sotmès als poders de Madrid».

El repte de congregar milers de ciutadans, com havien fet ara fa tres mesos pels carrers de Barcelona, era difícil d’igualar. La segona convocatòria de la Plataforma pel dret de decidir no va aconseguir omplir la plaça Catalunya. Tot i així, els participants van deixar les consignes molt clares. Davant d’unes 2.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, cap dels cinc catedràtics i dos representants que van prendre la paraula va dubtar a titllar l’Estatut d’autèntic «frau», resultat d’«una plana política que ha claudicat davant dels poders de l’Estat». Davant de les visions catastrofistes que han proclamat alguns partits, Xevi Safont, que va parlar en nom de la campanya Diguem «No», va considerar que el triomf del vot negatiu el pròxim 18 de juny marcarà l’inici del camí per a un nou govern de Catalunya, «que ha de conduir la nació cap a l’autodeterminació», prèvia convocatòria d’un referèndum, que va vaticinar no més enllà del 2016.

Per Héctor López-Bofill, catedràtic de dret constitucional, la negociació de l’Estatut a Madrid –«estatutet», li va dir l’historiador Oriol Juqueras, al seu torn– ha deixat un text «totalment desmantellat», que no garanteix el finançament suficient per a Catalunya i que deixa el terme nació sense cap valor legislatiu. De fet, cap dels partits del Parlament de Catalunya en va sortit ben parat. «El PSC ha anat a assegurar-se la reelecció del president espanyol, CiU ho ha fet per recuperar el poder al preu que sigui, ICV intenta ser l’eco del PSC i ERC ha oscil·lat entre els continguts i la tàctica», va resumir l’economista Elisenda Paluzié. La portaveu de la plataforma, Mònica Sabata, va explicar, just abans de començar l’acte, que si pel 18 de febrer la plataforma «només va rebutjar el ‘sí’, acollint el vot nul, blanc i el ‘no’», ara «ens hem decantat clarament cap al ‘no’». Un «no» que va voler desvincular del vot negatiu que proclamen alguns partits del Parlament de Catalunya perquè «nosaltres som entitats i moviments socials aliens als moviments dels partits». Sabata va mostrar-se convençuda que, d’aquí al dia del referèndum, la plataforma aconseguirà mobilitzar el vot negatiu a tot el territori i va confiar que, abans de la crida a les urnes, podran convocar una altra manifestació massiva pels carrers de Barcelona. Entre el públic, s’hi va veure el secretari general d’ERC, Joan Puigcercós.

[El Punt, 28/05/06]

Presentació de la Campanya DIGUEM NO a Vic

Prop de cinquanta persones han asssitit i emplenat la sala d'actes del Casino de Vic, Osona, aquest divendres, en l'acte de presentació d'aquesta plataforma.
En l'acte han pres la paraula Francesc Ribera “Titot”, cantant del grup Aramateix, entre d'altres, Quim Soler, president de la CAL, i Aleix Cardona, regidor independent per ERC a Prats de Lluçanès.
Els ponents han desgranat les raons per al no al referèndum del dia 18 de juny, i la importància de mobilitzar-se perquè cap NO s'abstingui.
La fi de l'autonomisme, la crítica a la classe política, la manca de continguts del text estatutari i la imposició espanyola han estat els elements centrals de la crítica i el principals avals de la campanya.
Després d'un seguit d'intervencions del públic i dels de la taula, s'ha donat per tancat l'acte amb una crida a constituir nuclis locals i a organitzar actes de campanya arreu.

La Campanya DIGUEM NO a Arbúcies

La Candidatura Unitària i Popular d'Arbúcies (CUPA), en el marc de la programació mensual “Debats 2006”, va organitzar, el passat divendres, 12 de maig, una taula rodona per parlar de sobiranisme i estatut.

El debat es va fer a la sala d'actes del museu la Gabella, al qual van assistir-hi més de trenta persones, i va comptar amb la participació d'Enric Borràs, de la plataforma “Vota per la independència de Catalunya”, Mònica Sabata, de la Plataforma pel Dret a Decidir, i Aleix Cardona, per la Campanya DIGUEM NO.

La taula rodona es va plantejar amb dues intervencions inicials per a cada representant. En primer lloc, una anàlisi sobre el procés de l'estatut i la situació actual, i, en segon lloc, les propostes de cada iniciativa davant del referèndum.
Des de la Campanya DIGUEM NO es va fer una crítica a l'actitud i el paper de la classe política catalana en el seu conjunt; es va valorar positivament la pressió que ha exercit la societat catalana sobre l'àmbit institucional -manifestacions de l'11 i el 18 de febrer a Barcelona, reacció de les bases d'ERC per forçar el NO del partit, tendència al rebuig a l'estatut i a la manera de fer el procés, dades de les darreres enquestes...-, i finalment es va plantejar que tot això ens ha de situar en un nou escenari que tanqui el període de l'autonomisme i obri un procés d'autodeterminació.

Quant a les propostes davant del referèndum, es van exposar els arguments a favor d'un NO plural i massiu, es van plantejar les línies mestres de la campanya -autodeterminació, som una nació, Països Catalans i drets socials- i l'aposta per la presència arreu del territori amb una campanya intensa i imaginativa. Igualment, es va fer esment al nivell d'adhesió que està generant la Campanya.

El NO guanya, segons l'AVUI

L'enquesta d'ahir del diari AVUI en què es preguntava als lectors "Què penseu votar al referèndum sobre l'Estatut?" ha confirmat la més que probable victòria del NO. Un 77% dels lectors s'han manifestat pel NO, un 14% pel SÍ,un 4% pel NUL, un 2% pel BLANC i un 3% han dit que s'abstindrien. Lògicament, aquestes xifres no recullen l'abstenció real ni el vot d'una part important dels partidaris del SÍ, que difícilment fan l'esforç de llegeir premsa en català. Tot i així, l'enquesta ofereix una bona mostra de l'estat d'opinió existent dins del catalanisme.

diguemno.org | tombem l'Estatut botifler!