Diguem NO / Votem NO a l'Estatut
Amb el NO, per l'Autodeterminaci�!

Powered by Castpost

PER UNES ELECCIONS REFERENDÀRIES

Passi el que passi el proper 18-J, és hora de mirar més enllà i fer una reflexió sobre els fets esdevinguts els darrers dos anys. Proposo que l'anomenem el Bienni Catalanòfob, suposo que no cal cap mena d'explicació del perquè d'aquesta tria. Tinc la impressió que ens estem aproximant al tant esmentat punt de no retorn, que és aquell que es dóna en els processos d'alliberament nacional a partir del qual els fets s'acceleren i totes les previsions etapistes, incrementatives, de qui dia passa any empeny, salten pels aires.

Si el nyap s'aprova, serà la primera vegada en la història que l'Estatut d'Autonomia del Principat no serà recolzat per una majoria del cens electoral del territori. Aquesta sí que és una dada històrica i que reflecteix la crisi de l'opció autonomista.

Fixem-nos que el plebiscit del 2 d'agost de 1931 sobre l'Estatut de Núria, tot i tenir una abstenció del 38%, va comptar amb els vots favorables de 593.691 catalans i el contrari de 3.171. Les catalanes, que encara no gaudien del dret de vot, van recollir tanmateix, 400.000 signatures de suport. Això vol dir que l'autonomia, el 1931, va ser recolzada per aproximadament pel 61% dels ciutadans amb dret de vot.

Quasi 50 anys després, en el referèndum celebrat el 25 d'octubre del 1979 de l'Estatut de Sau, l'abstenció pujà al 40.66%. El vot afirmatiu recollí 2.321.872 paperetes i el no, 205.061. Això vol dir que l'autonomia va obtenir el suport del 52,3% del cens electoral.

Quin percentatge del cens electoral obtindrà el nyap de la Moncloa, el proper 18-J? Ara ja es pot dir que molt per sota del 50%, la qual cosa situa l'autonomisme en una posició molt incòmoda, per moltes voltes que se li vulgui donar. Ens trobem, doncs, davant d'una conjuntura històrica on per primera vegada, l'autonomia no comptarà amb la majoria dels vots dels electors del territori. És, per dir-ho clarament, el principi de la fi de l'autonomisme com a política d'acomodació (alguns diuen encaix) del Principat a l'Estat ecspanyol.

És per això que sense solució de continuïtat, cada cop apareixen amb més força iniciatives que proposen la celebració de plebiscits de sobirania o d'independència. És el cas de la gent de Catalunya Acció i la del recentment anunciat Partit Republicà Català. Són iniciatives clarament positives.

Tanmateix, penso que el problema és la facticitat. Vull dir que per convocar un referèndum d'autodeterminació o bé ho fas a la brava, amb la qual cosa hi ha assegurada la repressió per part de la policia ecspanyola (i, no ens enganyem, també dels Mossos d'Esquadra) o bé esperes que les Corts Generals ecspanyoles et concedeixin l'autorització per a fer-lo, cosa que òbviament és somniar mandarines de la Xina.

Hi ha, però, una altra possibilitat. L'impuls d'una elecció referendària. Amb aquesta expressió, em refereixo al fet que un cop es convoquin eleccions, el o els partits independentistes que hi concorrin anunciïn solemnement que en cas d'obtenir una majoria absoluta o una majoria suficient d'escons en el parlament que sigui (el del Principat, el del País Valencià o de les Illes), aprovarà una Declaració de Sobirania i proclamarà la Independència, alhora que anunciarà una proposta de negociació amb els ecspanyols i demanarà a la comunitat internacional el reconeixement de la República de Catalunya com a estat sobirà. Finalment, també anunciarà la creació d'una comissió per a la redacció de la Constitució Catalana.

Què s'aconsegueix amb aquesta proposta. Bàsicament posar un ganivet al coll als ecspanyols, de manera que vegin que ja no poden fer i desfer lliurement, a l'hora que serà un missatge al món que els catalans i les catalanes, finalment, anem a per totes en la nostra voluntat de normalitzar-nos políticament i deixar de ser una mena de rara avis i que en el fons constituïm un destorb. Perquè, sobretot després de l'exemple de Montenegro, ningú no entén que un poble vulgui ser autònom, si pot ser independent.

Més de 100 persones dieun NO a Cardedeu

Més d’un centenar de persones es van aplegar aquest dissabte a Cardedeu en motiu de l’acte central de la Campanya Diguem No al Vallès Oriental i al Baix Montseny. Diferents associacions d’una quinzena de pobles d’aquestes comarques subscrivien aquest acte centralitzat a la Plaça Sant Corneli de Cardedeu, quinze dies abans de la jornada del Referèndum per la reforma de l’Estatut.

El grup local Tirant Lo Canya va ser l’encarregat d’encetar la vetllada de parlaments en què hi van intervenir Pep Riera (Assemblea Pagesa), Xevi Safont (Campanya Diguem No) i Diego Arcos (Casal Argentí de Barcelona i Plataforma pel Dret a Decidir). Els tres ponents van coincidir en la necessitat de fer extensiva la mobilització ciutadana que tan va colpir el passat mes de febrer en diverses manifestacions en contra del tarannà de les negociacions per la reforma de l’Estatut.

Pep Riera va denunciar la confusió que es difon des del Govern per tal de desorientar l’electorat cap al “si” poruc. Va desvirtuar l’Estatut proposat en referèndum com una manca de respecte a la història i a la ciutadania amb dret a decidir.

Xevi Safont va remarcar la importància de no menysprear la realitat nacional de Catalunya integrada dins els Països Catalans. Va comparar el contingut de l’Estatut que es proposa, amb el del 79: “si ve el 1979 es va aprovar un Estatut esquifit, ara mateix que Catalunya ha crescut, aquest Estatuet no ha millorat en comparació a les necessitats d’ara. És com si el 1979, necessitant una talla 40 ens haguessin donat una 36... i enguany, que ja necessitem una 46 ens oferissin una 40. tampoc és suficient”. En un lleuger repàs pel contingut de la proposta d’Estatut, Xevi Safont va assenyalar-hi les mancances en sobirania política, en sobirania fiscal, en un pobre marc laboral, en política lingüística, en contemplació de la unitat dels Països Catalans, en unes ridícules competències exclusives blindades i limitades des de Madrid... Va sentenciar en el seu judici: “Aquest Estatut: ni la clau ni el duro”.

Diego Arcos va aplaudir les mobilitzacions ciutadanes al carrer del passat mes de febrer, les assemblees i les plataformes que vetllen pel dret a decidir dels ciutadans. Alhora, va tatxar d’insultant la campanya del PSC que va definir com “una campanya contra el No i no en defensa del Si”. Malgrat tot, va indagar la necessitat d’emetre el vot el proper 18 de juny per tal d’exercir la ciutadania tot fent ús dels mitjans democràtics que tenim a l’abast com a ciutadans. Al seu judici, la classe política hauria de ressentir-se de la negativa a aquesta proposta d’Estatut reconsiderant la pressió ciutadana.

En el torn de preguntes, un dels assistents va tornar a desmerèixer la campanya publicitària del Partit Socialista de Catalunya en la que es desvirtua el NO vinculant-lo al Partit Popular. Va diferenciar el vot negatiu del PP en clau Estatal i de desgast del PSOE en contrast amb el vot dels simpatitzants del PP català que es decanten per un si complagut amb una reforma escassa. En definitiva, els parlaments d’aquest dissabte a la Plaça Sant Corneli de Cardedeu van coincidir en el valor del vot negatiu a l’hora de respondre al referèndum per l’Estatut. Es va apuntar el NO com el vot de l’esperança, de l’oportunitat de millora en una mena de transició protagonitzada pels ciutadans.

La Campanya Diguem No (www.diguemno.org), d’abast nacional, és promoguda i gestionada unitàriament per diferents associacions del Vallès Oriental i al Baix Montseny. L’acte de Cardedeu es va projectar com l’acte comarcal, de bracet amb les propostes locals i descentralitzades a favor del No a l’Estatut.

L'Estatut ha mort > AUTODETERMINACIÓ, ja!

COMUNICAT DE PREMSA DE “DIGUEM NO” a Osona, Moianès i Lluçanès

La comissió impulsora de la “campanya Diguem No” ha aplegat, a les 12 de la nit del dia 1 de juny, a la plaça Major de Vic, una trentena de persones que han iniciat la campanya d'encartellar els primers cartells de la campanya pròpiament dita.

Francesc Ribera “Titot”, Quim Soler i Aleix Cardona han intervingut en l'acte per explicar l'abast de la campanya a Osona, el Moianès i el Lluçanès, que constarà d'una quantitat important d'actes a partir de la propera setmana, havent esdevingut la campanya que més actes farà en aquesta campanya del referèndum, incloent-hi xerrades, actes lúdics i un final de campanya, el dia 16, a Vic.

Aleix Cardona ha denunciat les dificultats que planteja la legislació actual, que ja ha impedit desenvolupar diferents actes a Sant Cugat del Vallès, Badalona o Berga i ha demanat a les forces polítiques amb representació al Parlament, que realment siguin demòcrates i que impedeixin que es veti una de les opcions més potents d'aquesta campanya.

Finalment, Quim Soler ha demanat la participació i el vot No a les prop de 30 persones congregades a la plaça Major per a la roda de premsa.

La campanya ha presentat un seguit de materials que es preveu de fer i distribuir. Seguidament, els membres de la campanya s'han escampat per la ciutat per enganxar els primers cartells en campanya pel referèndum.

Campanya Diguem NO
Vic, 2 de juny del 2006

Diguem NO inicia la campanya contra la reforma estatutària

Avui, a les 19:00, al Centre Cívic Pla d’en Boet de Mataró, Diguem NO iniciava un seguit d’actes que constituiran la seva campanya. A les 24:00 a la Plaça Santa Anna de Mataró i la Plaça de Vic a Osona es farà una enganxada de cartells i roda de premsa.

Aquesta plataforma, impulsada per la societat civil i que compta amb el suport de la Plataforma pel Dret a Decidir i la Coordinadora Unitària per l’Autodeterminació, té previst realitzar més d’un centenar d’actes arreu del territori. Es realitzaran debats, xerrades, concerts i sopars amb la intenció d’escampar el NO per tot el país, a l’hora que s’han editat cartells, adhesius i una revista. Diguem No també prepara un gran acte central el dia 10 de Juny. A més a més, es realitzaran accions imaginatives per demanar el NO. Avui mateix dos joves desplegaven unes pancartes al Parlament Català on demanaven un NO a l’Estatut i un SÍ a l’autodeterminació.

Un portaveu de la campanya, Xevi Safont, ha fet una crida a votar contra la subordinació/imposició de l’Estatut i a començar a demanar un sí en favor de la democràcia i l’autodeterminació.

Alguns actes:

[2006-06-01] Inici a la campanya Diguem No d'Osona amb una roda de premsa i una plantada de cartells.

[2006-06-01] Xerrada-debat sobre l'Estatut a Mataró

[2006-06-03] Acte polític a Cardedeu

[2006-06-03] Tot el que no diuen de l'Estatut

[2006-06-03] Manifestació i acte a Reus

[2006-06-04] Acte a Cervera

[2006-06-09] Acte i sopar popular, a Valls

[2006-06-10] Festa per l'autodeterminació, a Bordils

[2006-06-10] Acte i concert, a Riudoms