SOBRE ELS PAPERS

Malgrat que corro el risc d'excitar l'amic Borràs, considero que, amb tots els matissos que calguin, el retorn dels Papers de la Generalitat, és quelcom comparable al retorn de Tarradellas, en el sentit que, novament, es produeix un reconeixement de la legalitat republicana, i doncs, una nova derrota del franquisme i dels seus hereus. Per descomptat que hi ha molts peròs a com s'ha fet. Però veure histèrics els ecspanyols és d'allò més reconfortant. La humiliació no la poden ni tan sols suportar, per molt simbòlica que sigui. I juro que quan arribin a Barcelona brindaré amb cava (que no sigui ni Freixenet ni Codorniu, per imbècils), possiblement de la casa Jané Ventura, que per alguna cosa són familiars llunyans meus. Les victòries que obtenim costen massa per no celebrar-les.

Només vul acabar aquest post, donant les gràcies a tots aquells que s'hi han deixat la pell en aquesta aposta. Començant pel propi Enric Borràs i seguint per la resta d'impulsors de la Comissió de la Dignitat, i per descomptat a tot el poble català. També cal agrair la solidaritat de molts intel.lectuals i acadèmics d'arreu del món, que han fet pressió per aconseguir el retorn de la documentació i que s'imparteixi justícia. Si bé cal ser conscient que encara hi ha feina per fer i que tots els documents particulars encara romanen segrestats a Salamanca. Fins que tots ells no retornin als seus propietaris i/o hereus, no s'haurà fet plena justícia.