Presentació d'un català republicà

A la presentació del PRC a simpatitzants i premilitants del dijous passat hi va acudir un amic meu, simpatitzant i premilitant a qui a qui l'acte li va agradar perquè els assistents eren experimentats i animosos, encara que li va semblar que un orador va ser més bel·ligerant contra Erc que contra el Psoe i Ciu.

Quan van dir que no hi hauria intervencions personals em va donar la que tenia preparada. La reprodueixo perquè la robo molt interessant.

Joaquim Auladell

------------------

Salutació al Partit Republicà Català

"Sóc un català nascut molt lluny d'aquí. La meva vida fins ara és curta, sóc jove, però he viscut experiències. Visc a Barcelona i veig les coses. Sóc treballador, com la majoria de gent que conec, i m'he trobat dificultats i entrebancs, com tothom, però amb bon cor i coratge, ens n'hem de sortir.

He conegut una mica la política d'aquí i no em vull convertir en polític professional perquè això em separaria de la gent del carrer. M'adhereixo a aquest partit que s'està formant, el Partit Republicà Català, partit de la gent normal, sense experiència de les martingales dels polítics, i recomano als meus companys de partit tenir els ulls ben oberts per no caure en paranys.

M'he adherit al Partit Republicà Català perquè confio en la gent del PRC que conec i perquè els seus ideals em semblen els més encertats: la República i Catalunya.

La República, en què els ciutadans tenen lloc i casa –m'han parlat de Macià i de la caseta i l'hortet, un bell somni–, feina útil i segura, serveis públics (ensenyament, sanitat, transports…) ben organitzats i per a tothom. Es perd molt potencial humà creatiu, tant dels individus com de les comunitats, per causa dels explotadors i dels dominadors. La República és assegurar els mínims a tothom, en les coses comunes, i la llibertat en les coses personals, com l'art, els menjars, les religions i les relacions.

Parlo català, Catalunya és la meva terra i vull viure-hi. Estimo Catalunya, estimo la terra on vaig néixer i recordo amb tendresa les terres per on he passat. Ser nacionalista és saber que les nacions són importants, i no exalçar-ne una i menystenir les altres, sinó treballar pel coneixement i la col·laboració de les nacions. Ser nacionalista vol dir ser internacionalista. A mi em van preguntar els meus cosins: "D'on vens?" i jo els vaig dir "De Catalunya", i assenyalant-me les senyeres de l'edifici de la ONU, em van preguntar "Quina és?". Vaig haver-los de dir que la senyera de la República Catalana encara no hi és.

Hi ha molts nous catalans que no saben que ho són i així Catalunya es fon. Fa quinze anys van començar a arribar gents provinents d'arreu del món: nordafricans, centre- i sudamericans, filipins, xinesos, hindús, eslaus… Ja hi ha tota una generació que ha nascut aquí i són i seran catalans, si Catalunya perviu. Són compatriotes nostres, hem de fer-hi un poble, català i republicà.

He parlat amb joves, jo sóc jove, i hi ha com un desengany perquè amb la mort del Franco, fa tants anys, no hi va haver una desfranquització de Catalunya, sinó com una pròrroga indefinida del franquisme. Ara el món és obert –bastant, però no prou per a la gent– les gents viatgen i es coneixen, Catalunya ha de conèixer el món i ser coneguda al món. I això ho han de fer –ho faran– principalment els joves, als quals, cabòries del segle passat, no els distreuen de qüestions actuals.

Per més Eto'os catalans!

Per la República Catalana!"