Subhastes electorals,que venen eleccions.Balanç de les politiques neoliberals del PSOE

El fet d´acostar-se eleccions estatals el proper 9 de març, dona barra lliure neoliberal per prometre encara més eliminar el principal element reequilibrador econòmic, l´estat . I què proposen PP-PSOE? rebaixes fiscals a tort i dret. PSOE amb els 400 euros lineals que tan donen que parlar i el PP prometent rebaixant l´impost de societats, com d´altres, erroniament, enlloc d´acostar-nos a països nòrdics.
Ara, cal preguntar-los: quins serveis públics es retallaran? estan donant el missatge subliminal que els impostos sobren? o directament que l´estat ha de desaparèixer, i que la gent es faci una mútua privada de salut i que les famílies vagin a escoles concertades i hospitals privats pel col.lapse migratori dels serveis públics, al tenir ja 7.500.000 targetes sanitàries? És una greu irresponsabilitat, "regalar" 5000 milions d´euros,sense distingir a rics i pobres, no afectant a autònoms, l´equivalent a una quarta part de l´espoli fiscal català a tothom que pagui IRPF, enlloc de reforçar l´estat del benestar.
Amb Solbes d´Economia, que diu resistir-s´hi, ja un no es sorprèn de res. I aquesta dreta camuflada del PSOE beneeix el 2007 retallades salarials amb l´Acord Interconfederal de negoaciació col.lectiva que afecta a convenis , imposant un 2% d´augment salarial, quan l´INE ja anuncia un proper 4,4% d´IPC,i farà que l´IPC català encara sigui més greu i per tant els "socialistes" amb la benedicció de CCOO-UGT-CEPYME-CEOE que els treballadors perdin un 54,5% de poder adquisitiu de l´increment salarial.
I el tribunal de la competència, consolidant els grans loobies de distribució que incrementen el preu dels productes des que es cultiven al camp fins que arriba als comerços. Ies fan dir d´esquerres. Podriem parlar del cas dels sindicalistes Candido i Morala, beneit per PSOE i IU en la "seva democràcia". O la il.legalització de partits politics. O les retallades de drets a l´estatut de l´autònom. O en contra del traspàs de l´Inspecció de Treball, que és inclòs a l´estatut. No els interessa un Marc català de relacions laborals. Perquè afavoreix la congelació salarial, i essent dels salaris més baixo de la Unió Europea.-
- Els treballadors estatals són els europeus que més hores treballen de jornada laboral.

- Els titulats a Catalunya i Espanya són els que reben els salaris més baixos de la UE. Som l´Àfrica o el sud-est asiàtic d´intelectualitat universitària d´Europa en quant a sous.

- Les pensions són de les més baixes d´Europa.

- El salari mínim de l´Estat Espanyol és el segon més baix de la UE (Hi encara ven com un èxit els 600 euros del nou salari mínim)

- L´estat europeu amb major precarietat laboral.

- Un de los mercats immobiliaris més cars del món.

- Encapçala l´estadística europea en sinistralitat laboral.

- A la cua d´Europa en conciliació de la vida laboral i familiar.

- A la cua d´Europa de serveis socials per a nens i gent gran.
- A la cua d´Europa en la integració laboral de persones amb discapacitat.
- L´estat espanyol en el abans d´últim lloc de la UE en desenvolupament humà.
- A la cua de la UE en el permís de maternitat, i algú s´estranya que no neixin més criatures si els joves no poden emancipar-se i tenir un sou digne?

- El segon estat d´Europa amb més nous rics. 4000 rics acumulen més d´una quarta part de la fortuna estatal.

- Creixement de la desigualtat de renta entre rics i pobres, la més exagerada de la Unió Europea. Passa d´ésser l´estat més igualitari de la UE a ocupar el vuitè lloc.

- Lideratgo zona euro en pobresa (sis milions de pobres, unes 758.000 mínim a Catalunya segons IDESCAT ja el 1997)

- L´estat de la UE dels Quinze que té una despesa pública social amb percentatge del PIB més baix(un 0,7% del PIB). Cal fer esment que Joan Ridao, el candidat d´ERC a les estatals exigeix un acord d´investidura que doti pressupostos amb almenys un 2% del PIB.

- A la cua d´Europa en poder adquisitiu anual per habitant.

- L estat espanyol és l´estat de la UE on més han pujat els preus de la Zona Euro.

- L estat on més tarden en emancipar-se els fills.

- A la cua d´Europa en ajudes a la família. Una familia catalana i espanyola necesitarien tenir 13 fills per a poder optar a les mateixes prestacions que té una alemana per dos fills.

- Dèficit per compte corrent dels majors del món.

- A la capçalera d´Europa en l´enviament de remeses fora de la UE.

- L´estat espanyol a la cua d´Europa en el creixement de les seves exportacions

- L´estat espanyol és l´estat méss inflacionista de la Europa dels Quinze.

- Dels estats més endeutats del món. L´estt espanyol encapçala a Europa en els crèditos hipotecaris.
- L´estat espanyol en els darrers llocs de la UE en competitivitat.

- La despesa en R+D estatal a la cua d´Europa

- A la cua d´Europa en matèria de innovació.

- La Sanitat Pública estatal, a la cua europea en inversió i infraestructures.

- A la cua de la UE en atenció al pacient.

- Encapçala a Europa en nous casos de sida.

- Sistema educatiu, el major fracàs escolar de la UE.

- L´estat espanyol a la cua d´Europa en ajudes a las families per a comprar llibres de text.

- L´estat espanyol, a la cua d'Europa en nombre de titulats en Batxillerat i FP superior.

- La Universitat espanyola a anys llum de les millors del món, només una universitat catalana, la Universitat de Barcelona (UB), entre les primeres 200.

- L´estat espanyol ocupa el lloc número 22 de la llista dels 28 països europeus més avançats en la societat de la informació.

- A la cua d'Europa en la regulació de la contaminació acústica, l´estat espanyol és el país més sorollós d'Europa i el segon del món després del Japó.

- L´estat espanyol és l´estat europeu més vulnerable al canvi climàtic.

- A la cua dels estats rics en protecció del medi ambient.

- L´estat espanyol és el país més àrid d'Europa.

- Al capdavant d'Europa en infraccions mediambientals.

- L´estat espanyol és el més expedientat per la U.E. en qüestions mediambientals.

- Al capdavant del rànquing d'abocaments de residus a Europa.

- Ocupa el lloc 76 en sostenibilitat ambiental mundial.

- A la cua d'Europa, quant al compliment de les mesures marcades pel Protocol de Kyoto contra el canvi climàtic.

- L´estat espanyol al capdavant d'Europa en l'abandonament d'animals.

- L´estat on més es discrimina per raó del sexe(Llei d´igualtat).

- Lideratge europeu en avortaments

- Espanya a la cua|cola d'Europa en l'assistència a les persones grans

- L´estat espanyol candidat a convertir-se en el país més vell del món l'any 2050

- L´estat on més divorcis es produeixen de l'UE.

- Els espanyols els majors consumidors de cocaïna del món.

- L´estat espanyol al capdavant de la Unió Europea en el consum de drogues.

- L´estat espanyol és el més barat de la Unió Europea per fumar i beure.

- L´estat amb més bars per metre quadrat d´Europa.

- L´estat de l'UE on amb més freqüència s'abusa de l'alcohol.

- L´estat al capdavant d'Europa quant a taxa d'inactivitat física per habitant.

- L´estat, número u d'Europa en obesitat infantil.

- Lideratge europeu en immigració il·legal.

- Lideratge europeu en pirateria.

- Espanya a la cua d'Europa en la concessió d'estatuts de refugiats.

- Lideratge europeu en delinqüència estrangera.

- Lideratge europeu en corrupció i delinqüència urbanística.

- Lideratge europeu en blanqueig de diner.

- Lideratge europeu en pèrdua de confiança en els líders..

- El quart estat en el rànquing mundial en nombre de cirugías estètiques.

- L´estat a la cua d'Europa en flexibilitat dels horaris laborals

El que la ciutadania conscient, caldria és revoltar-se davant una subhasta pública, que passarà el mateix que va passar quan el PSOE va guanyar les darreres eleccions estatals: la primera mesura, eliminar del seu web el programa electoral, i això ho diu tot. Perquè el PSOE, que se les veu coll avall electoralment, i s ha de veure, té unes quantes pedres a la sabata: connivència al no eliminar la tortura com denuncia Amnistia Internacional, afavorir les grans fortunes amb la rebaixa del 20% al 18%, i creixent les SICAV de els gran fortunes, negant la devolució completa dels papers catalans dipositats a Salamanca, afavorint la investigació militar i venda d´armes a països en conflicte, enfotent-se´n del caos farroviari, amb promeses de TGV, que va col.lapsar inclús FGC, tot per córrer a fer inauguració abans de fi d´any afectant zona metropolitana, pactant amb oligarquia financera catalana una OPA a Endesa per part de Gas Natural a canvi que aquests pressionessin Artur Mas per carregar-se l´estatut sencer. Època de boicots de productes catalans, quan el aercat no és Espanya, és el món. Alguns encara no ho entenen.
A l´hora de la veritat , ja es va veure, el Pizarro de torn amb allò de "antes alemana que catalana" i el resultat és conegut, com el tracte d´Artur Mas amb l´oligarquia va fer efectiu i obedientment ho formalitzà tot solet a la Moncloa, amb foto posterior amb l´ultracatòlic Duran lleida inclòs , que va a actes en contra de l´avortament i es rodeja d´assessors de la FAES i l´Opus Dei, esdevenint a sobre com a candidat a Ministro d´Economia... ja podem tremolar si fos així perquè totes les politiques neoliberals i de reformes laborals han estat apadrinades pel looby econòmic de CIU i més d´un despatx català amb seu a Madrid. I diuen ser catalanistes, progressistes?
Després del 9 de març, o CyU es trenca, o la cursa per emular cambó amb la Lliga regionalista només acaba de començar. I a sobre l´embarassada i candidata Carme Chacon pel PSC, que ahir amb la Mònica Terribas, xuleta a la mà inclosa,no en teu prou a fer d´escudera de Zapatero com a candidata, no té la vergonya de reconeixer que els preus dels pisos estan pels núvols sense que ella hagi pres mesures reals a part de vendre fum.
Si tant posada està que porti al miting central amb Zapatero el Jose Bono, o digui si trenca amb el PSOE i fa un grup parlamentari propi. Si no és així, és regalar diputats gratis total al PSOE per continuar espoliant , sense balances fiscals, a Catalunya i al conjunt dels Països Catalans.
El panorama és desolador hi ha un cert desencís general després del fracàs estatutari, però més enllà del resultat del 9 de març, crec detectar una mala llet acumulada a la població catalana, que pot fer donar un gir social i polític evident.
I com més xerri PP-PSOE en la seva cursa de lluir nacionalisme espanyol, es pot tumbar la situació. El perill és el desencís, que hauria de transformar-se en revolta electoral. Veurem si Maragall es presenta i crea d´un cop un socialisme integrament català amb el Partit Català d´Europa, que donaria uns quants maldecaps a Montilla. I la Plataforma pel Dret de Decidir, preparar urnes el 9 de març perquè el vector nacional, electoralment, també pesi i posi en evidència els greuges socials i nacionals, però per sobre de tot la voluntat d´obrir des de la societat un camí cap a la llibertat.

TV 3, al PAÍS VALENCIÀ

per Alexandre Pineda i Fortuny

No sé pas si aquest serà ja un punt d'inflexió important per obrir els ulls al poble; tot el que succeeix als Països Catalans és important, ho demostren els capteniments de la sobreposada anacrònica, arcaica, repugnant i terriblement dominant carcassa dita estat espanyol; entitat que avui -de moment- és el Regne d'Espanya.

Al País Valencià hi ha més d'una dotzena de televisions il·legals en llengua castellana que funcionen sense cap mena d'entrebanc oficial, polític, ni de terror. A Castelló, n'hi ha una que fa publicitat clarament nazi i res de res, d

arrera seu un parell d'homes del PP. Promotor visible: José Tirado “Josety”. En un video de dita televisió, hi ha quatre homínids, un d’ell expressa el seu desig de qui parli el català a Castelló sigui multada, quan d’emetisme demostren; segur que els seus espasmes vomitius els són dolorosos, d’aquí els seus sorolls guturals.

Els valencians es van pagar de la seva butxaca els repetidors, que és un acte de voluntat democràtica, instal·lant previ pagament 

, és un gest molt més clar que les urnes. Ja van tenir les seves amb la guàrdia civil, el ministre Barrionuevo que els ho impedia, i tot el PSOE, tot allò que vagi més enllà d'una regionalisme provincial els espanta, i són capaços d'incomplir les seves pròpies lleis.

A les batalles pels tancaments a l'any 2007, el braç executor és el govern de la Generalitat valenciana, que no té cap mena d'escrúpol d'actuar quotidianament contra la seva llengua, la valenciana, que és el català, com explica ara mateix el diccionari de la llengua espanyola d'aquest any i el de sempre.

La inspiració d'aire nacionalment diví, els ve donada per la teologia beneïda pels bisbes espanyols i segur també pel sant pare de Roma, el seu fruit és el nacionalisme espanyol, que cal només llucar-ho amb mig ull per veure que és el pare i mare a la vegada, del gairebé centenari

 franquisme bessó del nazisme i del feixisme. Plataforma de llançament de l'antisemitisme ferotge que ha assolat tota la terra catalana.

L'antisemitisme espanyol de primer ordre, és l'anticatalanisme, els catalans són pitjors que els jueus, diuen les seves estereotipades frases nazis. Aquesta religiositat profunda els aclapara l'ànima i han de fer cada dia la seva "bona obra" per guanyar-se el seu cel. L'obra com sempre han fet els nazis, és cremar llibres o el que sigui, ara toca la televisió en català.
Aquest nacionalisme del de debò que hem explicat, el porten arrelat al moll dels ossos, és una força nuclearitzada dins les seves poques neurones cerebrals. Les úniques que els hi funcionen són les més primàries aquelles de l'hemisferi del cervell que conté les emocions, i aquí i això els provoca l'èxtasi eliminador: no acceptar mestres catalans!, tancar televisions!...

Tot plegat és una munió d'exemples que ve d'avior i d'avial, romanen obsoletes, centenes d'anys, amb el mateix ímpetu anorreador que ara indefectiblement se'ls anirà desinflant, porten massa pressió dins d'ells, massa bombes, massa canonades, foc i sang, malgrat tot, el poble català no es dóna per vençut, ans al contrari està recollint un nou esperit de victòria.
No hem penso -no us ho penseu-pas, que tota aquesta fúria d'homínids prové únicament del PP, l'altre partit el PSOE, també està format dins, davant, -ara si, ara també-, plegats són el gran Partido Nacionalista Español. Són vint milions de subjectes emmetzinats, la seva realitat connatural és escarida, sense cap més ideologia que l'antropofòbia ejectada contra els catalans. De les seves fílies, destaquen les "fiestas nacionales". El nodriment de les seves fòbies l'única i majúscula: Catalunya.

Donem un cop d'ull als tancaments dels repetidors de TV. 3, al País Valencià. L'únic propietari de la freqüència és el Ministeri d'Indústria, avui davant d'ell un catalanet en Joan Clos, aquell home que d'alcalde de Barcelona, va fer el pallasso ballant sambes dalt d'un camió pel centre de la ciutat, mentre milers de ciutadans que no participaven de cap festa, anaven carregats per la vida amb grans dificultats de tot tipus.

Tot un aval aquests capteniments per un home públic amb responsabilitats sobre més d'un milió i mig de barcelonins . Tant ell, com l'actual President de la Generalitat del Principat José Montilla, que va ser abans d'ell al capdamunt del ministeri, podien aturar el cop feixista que ja es veia a venir. Clos i Montilla, responsables del tancament de TV. 3, al País Valencià.
Si s'haguessin preocupat de les comunicacions, de la cultura i llengua catalana, només amb un acord i una ordre del consell de ministres s'aturava el disbarat antidemocràtic. El festí que es dóna l'extrema dreta espanyola és exuberant, el PP valencià amb això, vol guanyar les properes eleccions de l'estat, de març del 2008.

El PP, pensa recollir els fruits de tota la fòbia l'antiga i la d'hui que ha sembrat contra Catalunya, de moment els és un èxit exultant, però és tant sol un instant en el curs de la història, totes aquestes endemeses, malvestats, abans he dit que els hi esclataria i així ho farà en plena cara, guanyarà la democràcia. Una democràcia, on estaran representats davant de tot els valencians amb el cap ben trellat, demòcrates radicals, darrera seu: principatins, mallorquins....

Alexandre Pineda i Fortuny  

19 de desembre del 2007

CONCULCACIONS (101)

per en Claudi Romeu

PROU! D’Espanya i França

La nostra història esta plena dels fracassos provocats pels governs d’aquests estats, i també cal dir-ho, per la nostra inexplicable tolerància, d’una llarga sèrie de fets altament destructors i corruptors amb les greus imposicions d’un constant genocidi, en definitiva d’un abús sobre el nostre país que no podem ni hem de permetre mai més.

El 1714 va culminar la seva ocupació i el consegüent esquarterament sobre tot el nostre país, els reiteratius embats per esborrar la nostra lleng

ua del mapa, l’assassinat massiu de ciutadans catalans, la destrucció de tots els nostres signes de identitat nacional i l’abolició de totes les infraestructures nacionals. L’assassinat del nostre president de la Generalitat Lluís Companys i Jover i d’altres personalitats de la màxima representativitat catalana i tot el què els ha interessat a ells, sense cap consideració ni respecte pel conjunt dels Països Catalans.

La mentida, l’engany, la traïció i altres mostres de la seva manca d’escrúpols, han estat el constant menyspreu del que en som víctimes, com a mínim els darrers 300 anys. Això s’ha d’acabar i els catalans hem de desemmascarar els autors de tots aquests fets i no permetre mai més la seva despòtica acció, que a més es presentada, tan des de l’estat espanyol con des de l’estat francès, com una concepció progressita i falsament justificada per la modernitat més democràtica i solvent. 

La primera acció imprescindible per aturar aquest seguit d’agressions contra Catalunya, és informar i fer coneixedors a Europa i el món aquest magnicidi, encara vigent per part d’aquests dos estats. Al mateix temps hem d’involucrar els nostres polítics a enfrontar-se enèrgicament contra uns ocupants absolutament indignes de ser respectats a casa nostra.

Sabem amb tota seguretat, que sinó aturem amb la màxima energia aquest impuls dels nostres ocupants, no passaran masses anys en que la catalanitat, la nostra història i la nostra llengua seran convertits en signes d’altres temps, aigües passades, sense cap possibilitat de recuperació. És aquest i no cap altre l’objectiu d’aquests enemics irreconciliables.

L’odi que impulsa els nostres veïns de l’oest i del nord a perpetrar el seu genocidi sobre Catalunya és fruit de la seva bogeria política més inacceptable, sense cap mena de justificació. La responsabilitat és completament nostra i no podem restar mesells davant l’espoli econòmic, la insolvència política i el constant atac i devaluació de la nostra llengua nacionals. PROU! d’Espanya i França sobre el nostre país amb una acció que aspira a la demolició final de Catalunya.

Als nostres polítics botiflers, se’ls ha de fer fora del seus llocs de responsabilitat i renovar-los per uns que siguin fidels al país que representen. Cal que centrem tots els nostres esforços en:

1- Recuperar la nostra capacitat de decidir el nostre futur nacional sense intervencions de ningú en nom d’altres països.

2- Internacionalitzar i denunciar a Europa i el món, els agressors històrics que intervenen sense cap legitimitat al nostre país.

3- Oficialitzar com a única llengua nacional, el català, considerant les demés llengües com a qualsevol llengua estrangera i en el cas del castellà o el francès, com un atac directe contra la llengua catalana.

4- Ensenyar la nostra autèntica història nacional a les nostres escoles, com a història catalana, esporgant-la de totes les mentides que pretenen vincular el nostre país a uns estats que no són el nostre.

5- Restablir la normalitat, de la llibertat i del poder de decisió anteriors al 1714, amb una nova perspectiva per encarar un futur lliure, amb plena solidaritat amb totes les nacions lliures i sobiranes d’aquest món.

PROU d’Espanya i França als nostres territoris!

Claudi Romeu, 13 de desembre del 07 

El Sud es lluny

No sembla coherent alegrar-se perquè a les Illes és exclosa la franquícia espanyola d'IU i al Pais Valencià és rebuda amb candeletes sota de nom d'Iniciativa (no un sona?) del País Valencià, que vol, segons els seus Estatuts, "contener al separatismo", i no es refereix a escissioninsme Nord-Sud, precisament, desconeixent la coalició sobiranista Per la República Valenciana.

Punt d’inflexió

per Agustí Barrera i Puigví

El títol de l’article fa referència al punt d’una corba, en la qual aquesta canvia de sentit, això és el que creiem que passà el dissabte 1 de desembre, quan unes 700.000 persones es manifestaren a Barcelona contra el desgavell dels trens de rodalies, la incapacitat de la classe política per a defensar els interessos i els drets nacionals de Catalunya, hem recollit aquest i d’altres fets, i n’hem volgut fer uns comentaris que servissin com a reflexió.

Referint-se a aquella manifestació, algú va parlar de “catalans emprenyats”, davant de tanta ineficàcia, d’una manera de fer, caracteritzada pel “ qui dia passa any empeny”, sense projectes engrescadors, sense il·lusió.

La manifestació, un acte de dignitat nacional, derivà en una clara afirmació independentista, i de crítica a la línia política del president José Montilla, que representa la posició més subordinada a les ordres de Madrid, i també als seus aliats del tripartit. Els eslògans que se sentiren durant la protesta posaren en evidència que aquesta fou un clam en favor del dret de la nació a la independència, i a la gestió dels seus recursos econòmics des de Catalunya, això fins i tot representà un element de sorpresa per a alguns dels organitzadors de la marxa.

Mai tanta gent s’havia aplegat amb una reivindicació tan clara d’independència, l’espectre polític abastava des de CIU fins a la CUP que, amb matisos, coincidien en els aspectes bàsics, que generaren, motivaren, la marxa

El més important, a criteri nostre, és que l’eix nacional marcà la diferència entre els qui hi participaren i els qui no ho feren. Aquest eix, el nacional, se situa en el primer pla de lluita, en constatar com els problemes socials, les infraestructures, el dèficit fiscal, se subordinen a un fet cabdal, el dret a decidir, és a dir, a l’exercici del dret a l’autodeterminació, quan nosaltres puguem decidir sobre els nostres recursos i la seva gestió en funció dels interessos col·lectius, bona part dels problemes i mancances que ara tenim, no hi seran. En la manifestació del dia 1 de desembre l’independentisme assumí la defensa dels ciutadans en els problemes del dia a dia, que els polítics, pel que sembla, són incapaços de resoldre.

En la manifestació del dia 1 de desembre, es produí una important clarificació ideològica, el PP i el PSC se n’exclogueren, veiem doncs, el dibuix entre els espanyolistes, els unionistes, i el bloc nacional. El PSC se situà al costat del PP, per a tots dos l’única sobirania que reconeixen és la d’Espanya, això no és nou, fa anys que el PSOE no té cap discurs polític que no es pugui intercanviar amb el del PP, llevat de qüestions de matís, dubtem que a hores d’ara en el si del PSOE, algú encara segueixi creient en allò de “l’Espanya Federal”, s’ha substituït la ideologia pel màrqueting, és a dir, l’electoralisme.

UGT i CCOO van decidir de situar-se al costat del PP i el PSC, la pregunta seria, si aquests sindicats no ens poden defensar com a usuaris dels serveis públics, com ens poden defensar com a catalans, potser les vinculacions de la UGT amb el PSOE i un model de sindicats reformistes heretats de la transició, que viuen de les milionàries subvencions estatals, ens poden ajudar a entendre la seva actitud, aquesta s’entén millor quan aquests dos sindicats convoquen una vaga contra el traspàs dels treballadors de Renfe a la Generalitat de Catalunya. Aquí hauríem de fer una reflexió sobre la necessitat de tenir uns sindicats nacionals, com tenen els bascos, els corsos, que des de posicions patriòtiques defensin els interessos dels treballadors.

El dia 5 de desembre Joan Ferran, diputat del PSC, en unes declaracions a “El Periódico” manifestà que cal “arrencar la crosta nacionalista” de TV-3 i de Catalunya Ràdio, alhora que en una autèntica “cacera de bruixes” i en un discurs proper al del PP, amenaça els treballadors d’aquests mitjans sospitosos d’aquest pecat, que consisteix a resistir-se al procés d’espanyolització accelerat d’aquests mitjans públics de difusió. Entre els treballadors acusats hi ha l’Antoni Bassas, un extraordinari professional. “Tots els partits catalans rebutgen l’intent del PSC de pressionar els professionals dels mitjans públics” ( El Punt 5/12/2007 pàg-45), el PP elogia el portaveu socialista.

El nacionalisme espanyol fa una crosta molt potent, molt ben adherida al PSC, per moltes operacions de maquillatge que s’hi facin, malgrat la seva disfressa multiculturalista i cosmopolita, pensada per a diluir la nostra identitat cultural, tot i que dins el PSC, hi puguin haver nuclis catalanistes, que sempre han estat en minoria. Joan Ferran s’ha quedat sol amb el PP com a company de viatge.

Heribert Barrera és llicenciat en Química i Matemàtiques, enginyer químic per la Universitat de Montpeller i doctor en Ciències Físiques per la Universitat de la Sorbona (1948), la seva trajectòria política al llarg de la seva vida, ha estat modèlica. Les seves anàlisis són pròpies de qui aplica criteris científics a l’observació i la interpretació de la realitat, l’expresident del Parlament en declaracions fetes durant un diàleg amb l’expresident Jordi Pujol, el 4 de desembre al Club d’Opinió Arnau de Vilanova, al Petit Palau de la Música, afirmà que la voluntat del PSC és la d’afavorir l’eutanàsia per a Catalunya i que Catalunya com a poble desaparegui, que esdevingui una Comunidad Autónoma més com La Rioja, amb la llengua i la nació desaparegudes, en un clar procés d’assimilació.

H.Barrera ha demanat l’abstenció a les properes eleccions generals, per aconseguir un revulsiu entre els polítics catalans. Ell ha fet un diagnòstic pessimista de la societat catalana, un pessimisme diu, molt arrelat dins del cos social. Ha acabat dient que: “ no hi ha altra sortida que oposar-nos fermament a Madrid, que cal considerar que s’està moralment en estat de guerra amb l’estat espanyol i no avenir-se a cap ajuda a la governabilitat ni participació en el govern espanyol, ja que això només ens afebleix”

Les paraules del vell polític que conegué l’exili, i fou un combatent de l’Exèrcit Popular, pensem que haurien de ser un element de reflexió per a tots els ciutadans conscients.

Veiem que passen fets importants, que força coses es mouen, que cal que estiguem amatents als esdeveniments i que, sobretot, no deixem la política de debò a mans dels qui es dediquen a la política, aquesta és un afer massa important per a fer-ho.

Agustí Barrera