La Taula d'en Bernat

Espai de reflexió sobre el país i de propostes de futur

04 de maig 2008

GUANYA la DESMEMÒRIA, de MOMENT!
per Alexandre Pineda i Fortuny

De moment! Ja hem parlat de la memòria històrica algun altre dia, hom és provocador de mena, me'n recordo d'ella i uso el prefix que denota negació, parlo de la desmemòria. El poder que està instaurat força dècades d'anys -unes trenta- roman immòbil en poques mans, si és ben cert que degut a la natural mortalitat humana, s'ha anat renovant. Senzillament només han canviat d'esquelet, l'ànima sense evolució és la mateixa. No han variat pas les castes dirigents i ara les classes polítiques, els més liberals van impregnats de la seva filosofia curta de mires, qual herència genètica. Parlo dels tentacles del poder i cap on camina, cap on governa, amb quina força material, de quina metafísica s'inspira i executa manaments, de la putrefacció moral que genera a gavadals. Davant al nostre camp, hi col·loquem, advoquem per la moral, l'ètica i l'aretologia d'alts conceptes humans.

Tanmateix és el meu tarannà, i un sumant de propòsits abocats, -penso que cal fer-ho-, d'optimisme en les meves línies. En la història ha guanyat de moment la desmemòria, fins que entre tots els demòcrates desvetllem les forces ingènites del poble. Llavors es desenvoluparà l'orogènia, -l'energia que va transformar muntanyes en els períodes de formació del globus- ara haurà de fer-ho amb les actituds, fins esdevenir un canvi radical del discurs social d'endurides artèries. El poder establert vol mantenir el passat imperialista en el present com a circumstància inalterable, amaguen la realitat, usen la desmemòria llançada en les seves ejeccions cap al poble qual escopinada al centre de la ciutadania. Sempre ha estat així, l'han considerat, primer com a vassalls, després súbdits i ara simples subjectes votants. En altres paraules el passat que volen perpetuar en el present, és el seu, els del vencedors de guerres que varen provocar, és el passat ple d'avoleses, de malignitats, precisament per assentar-se a un poder que els sembla indiscutible. Ara mateix el 2008, la sentència que despenalitza la negació dels genocidis nazis, converteix aquest estat -Espanya- en un centre d'acollida d'aquests energumens, un veritable santuari: les lleis "democràtiques" espanyoles es troben còmodes amb aquests companys, mostren fet i fet la seva comunió "ideològica" amb la gènesi de sers no evolucionats i homeiers connaturals. Això succeeix amb el PSOE, igual seria amb el PP.

Doncs no, el que cal és cridar en veu alta, i escriure-ho en documents públics què, VOLEM MANTENIR el PASSAT en el PRESENT, en una actualitat descolonitzada des d'un punt de vista d'instauradors de la democràcia. El passat que cal mantenir, són les estructures de llibertat i les unitats confederades que justament ens van arrabassar els imperialistes. Van formar així bastides polítiques totalitàries aconseguides per les armes. Ho sigui és el punt de vista oposat, a l'inrevés del que volen. Nogensmenys, haurem d'usar la MEMÒRIA HISTÒRICA, caldrà desmuntar els gavadals de mentides que estan impulsant des de la seva configuració, primer com a proto-estat fins que van arribar a l'estat actual. No podem suportar estoicament les iniquitats del passat, i deixar-les immodificables, perquè d'elles emanen qual pinça gegant, un munt de forces, que al cap i a la fi s'encimbellaren amb potència debel·ladora.

Que guanyi la desmemòria, és una seqüència de la història: Ho aturarem! per moltes generacions ha estat la totalitat de la seva existència, ara s'ha acabat el manar amb un control ferri per influir arterosament -de manera astuta, hàbil per a l'engany- sobre el poble. Ara és el moment del poder de l'home i la dona, com a persona individual inserida en el col·lectiu de la nació pròpia, on el plantejament dels afers públics, el govern, l'ensenyament, la cultura, emergiran dels autors fèrtils que han forjat els camins, ells i elles, historiadors, estudiosos, han obert les escletxes per poder veure en claredat el passat. S'ha acabat que ens expliquin els successos dels avantpassats sota el prisma estret, escarit, amb un quefer romàntic d'exaltació de sentiments nacionalistes d'estat, manifestacions que pertanyen a l'hemisferi cerebral on s'allotgen les emocions més primàries, menys racionals: És el hiero-nacionalisme, (hiero forma grega) de "sagrat".

La gravitació de les desinformacions històriques, ha actuat en tots els bàndols, en el nostre ens ha estabornit però hem pogut desvetllar-nos. El gravitar de les mentides sobre i dins de les castes i classes del poder els ha aplanat, sense aixecar-se un centímetre de terra, física i mentalment han quedat aixafats, les seves cèl·lules no s'oxigenen en la mesura adequada, aquest fenomen no els permet la noble acció de l'evolució del pensament. Plans de ment en pregon essencialisme doctrinal, qualsevol avanç democràtic per a ells és un aürt insuportable, una topada, un escull insalvable. Les concepcions socials diferents de les que els han impregnat fins el moll del ossos, no les suporten. És en aquest inflexible context que situen el seu nacionalisme, les variants les vomiten, produïts per les diferències, les riqueses i valors d'altri. El que perboquen són fems propis de clavegueres. Són els: ANTIDEMÒCRATES

No conceben el fet natural de la llibertat personal dels altres si aquests disposen de llengua, cultura, història pròpia; ho combaten amb ferotgia per negar-los, és una pregona contradicció quan es declaren demòcrates, sense acceptar la realitat del seu veí, ho sigui de sobirania del poble res de res, els traeix l'esperit de dominador de fills de tota mena de totalitarismes, que ara, han hagut de transformar-se, ho han fet d'aspecte, no pas d'idees. Aquests que negant la democràcia van de demòcrates, s'ornamenten amb diversos distintius, dreta, esquerra, conservadors, liberals, dins de cada un d'aquests grups darrerament estan infectant el món social amb una retòrica fal·laç, fraudulenta, s'anuncien antinacionalistes, des del més obtús dels cripto-nacionalisme (cripto forma grega) d'"amagat": aquesta proclama s'identifica en el món de l'histrionisme. M'explico: ho fan des d'una posició on defensen a ultrança, fins el ridícul, de tota mena de mentides de les que parlàvem en paràgrafs anteriors i no s'obliden mai de tota la simbologia de banderes, escuts, himnes i desfilades militars a dojo, per recordar passades èpiques guerreres, situades en la seva vida onírica, doncs, l'únic servei que han fet les forces armades espanyoles, és mantenir la societat encotillada dins d'una concepció absolutista dins dels espais peninsulars, tota altra glòria guerrera han estat ensulsiades.

Gener 2008