CONCULCACIONS (100)

per Claudi Romeu

Què ha fet Espanya?

Doncs res de positiu en tota la seva història política. Vull precisar política, perquè si considerem que Castella és un sinònim d’Espanya, culturalment si que se’ls ha de reconèixer uns valors positius tan en literatura, pintura, etc...

Però en el tema polític sempre que s’ha mogut ha estat per malbaratar els demés, robar-los, espoliar-los i destrossar-los tant com ha pogut. Actualment Catalunya és un dels darrers reductes que els queda per portar a terme les seves destructives accio

ns. Recordem però el què van fer a tota l’Amèrica del sud, amb matances de milions de ciutadans d’aquelles terres amb l’únic objectiu de robar-los els seus bens, com els grans carregaments d’or i plata, que omplien vaixells sencers d’aquests metalls. A sobre van adjudicar-se tots els territoris que aquests “conquistadores” anaven envaint fent ús del seu despotisme més resolut.

Tots aquests territoris, un darrera l’altre han aconseguit treure’s de sobre els invasors però el més sorprenen és que en molts discu

rsos i manifestacions públiques, alguns personatges polítics encara cantin “las glorias de España”, com si aquests els haguessin aportat alguna cosa de positiu. 

No tan sols és sorprenent, sinó que és completament irracional, per part dels governs dels països ultratjats anteriorment per Castella i la seva degenerada progressió d’Espanya. Hi ha però algunes raons que justifiquen aquestes contradiccions dels habitants d’aquells països. Tots aquests països estan, en més o menys grau, propers a la pobresa i el que els fa ser tan amables amb els antics invasors és que actualment l’estat espanyol està a un nivell bastant superior, econòmicament parlant. El que aquests països valoren és aquesta circumstància, ja que si denunciessin la negativitat la conquesta i el genocidi, són perfectament coneixedors que Espanya els tancaria completament qualsevol flux de inversió i riquesa, cosa que per a ells dificultaria encara més la seva progressió cap al món capitalista que els enlluerna i en què volen participar. 

És l'única circumstància que em pot fer entendre que molts governs d’aquests territoris, es manifestin tan cofois de la seva proximitat i/o “bon rotllo” amb Espanya. De totes maneres però hi ha uns determinats sectors, que de manera paral·lela, denuncien les actuacions castellanoespanyoles, com a destructors impertèrrits de les seves riqueses i especialment de les seves respectives llengües, plenament perseguides i foragitades per a imposar l’única llengua que de manera fraudulent els ha estat imposada. Aquest és el testimoni més cruel del pas dels espanyols per tot sud Amèrica.

Una segona raó pot ser, que els actuals habitants d’aquell continent, són de ascendència e

spanyola 

o com a màxim descendents mixtes de natius i conqueridors. Aquest és el fet que apaivaga el què hauria de ser una enèrgica i constant protesta contra els colons destructors de les cultures pròpies d’aquells països. És aquest un dels autèntics motors del constant elogi d’espanyolitat, com a una invasió alliberadora d’una cultura que consideren que els mantenia allunyats de la modernitat europea i magnifiquen amb estupidesa la imposició d’una religió, la cristiana com a salvadora de la humanitat, sense considerar que els va ser imposada per la persecució, el robatori, la mort i l’assassinat més destructius. 

És odiosa la imatge creada pels conqueridors espanyols, exhibint la creu cristiana que precedia la imperant destrucció de tots els seus bens, inclosos els milers i milers d’ habitants dels respectius països. Aquesta és l’”admirada labor” dels violents conqueridors, arrasant els diferents pobles, trencant les seves llengúes i les seves cultures amb el pretext hipòcrita d’una “aportación religiosa-cultural superior”. A sobre encara els haurien d’estar agraïts. 

Han passat els anys i ara les tècniques d’ocupació no utilitzen les imposicions guerreres i actuen de manera molt més sibil·lina, sense sang, però el grau de imposició i abús és igualment destructiu per als colonitzats. Vegem sinó, els resultats a Catalunya on encara són totalment vigents l’esquarterament del país i la flagrant imposició d’una llengua forana legalment destructora de la llengua pròpia, sense cap consideració, devaluant l’extensíssima cultura que té al seu darrera, com a única que històricament representa el nostre país.

La conclusió final és que Espanya continua exercint el seu poder de màxima destrucció sobre tots aquells països que han caigut sota la seva petja. I serà així mentre els catalans continuem mantenint la insensibilitat més irreflexiva, enfront de l’abús més destructor que està patint Catalunya.

Claudi Romeu, 26 de novembre del 07