ENDERROCAR NO! CONSTRUIR!
per Alexandre Pineda i Fortuny

El nostre sincretisme, -tendència a combinar elements diferents-, mot de procedència religiosa però que manllevem per a l'escriptura laica i adoptem el que també és; un significat fenomen lingüístic que assumeix més d'un valor. Ens equivoquem o no de conceptuar el treball, és clara la diferència existent entre enderrocar i construir. Volem amb aquestes lletres que oblidin per sempre més l'afany de l'enderroc de la nostra cultura. Tenim uns adversaris anacrònics. Construirem ensems un  món vàlid i progressiu tant per nosaltres, i amb l'acostumada excel·lència d'esperit catalana també cap els nostres enderrocadors, agermanant-nos d'una vegada per totes, -vaja cursileria hem teclejat- però la declaració de la revolució francesa va usar la paraula -serveixi com a excusa- sempre anem empesos cap a causes universals, universalistes, per això defensem totes les causes justes del món tant les dels ogonís, que ja els hem dedicat espai i temps, com les més properes per diferents que siguin.

Però vivim al Principat de Catalunya, ens toca per obligació històrica i moral defensar aquesta terra, tots els seus valors, i empènyer-lo cap a construir una societat justa, això si és una cara manifestació d'universalisme. Propulsar el nostre microcosmos -per altre banda molt important i gran- cap a un macrocosmos planer on pugui desplegar-se en harmonia un humanisme modern, nou, amb una democràcia avançada que ho arbitri. Anem amarats de coneixements, posem-hi com a exemple el socialista romàntic Rousseau, el propulsor de la bondat intrínseca. Observem assossegadament, que les idees han d'anar acompanyades alhora de polítiques de culturització de les capes socials que el sistema d'explotació sistemàtica on han estat i estan sotmeses, no els ha permès arribar a alts nivells, no per manca de capacitats connaturals sinó per no tenir-les a l'abast i haver-se de preocupar en primera instància del menjar dels fills. Calen doncs, sens dubte, unes estructures que solidifiquin l'accés a la cultura popular.

Les ideologies, si se les deixa soles no germinen en positiu, el citat Rousseau, ha donat peu a molts treballs, això ha estat positiu pels estudiosos i prou, siguem generosos també per fomentar la tendresa, basada en la ideologia del progrés. Si les idees se les nacionalitza sense racionalitzar-las amb humanisme, sorgeixen els: nazismes, feixismes, franquismes, -doncs si, en plural- causants de milions de morts. 

Si prediquem que són l'adalil de la revolució també es tergiversen fins a les més extremes perversions causant també  milions de morts, en macabre competència. Una addenda: Nacionalisme i revolució marxista van anar units, així la nació russa, va junyir fortament a les nacions properes per intensificar el seu imperi i va fundar la Unió de repúbliques soviètiques. Les Universitats nostrades van inundar-se de socialisme gestual: Va donar peu a haver-hi, milers d'hores perdudes, en classes que pretenien ser magistrals: Quants pensaments vacus!, quantes icones caigudes!, quanta intel·lectualitat va produir perduda en miratges!.

Del mot nacionalisme n'anem escaldats, els nazi nacionalistes de l'espanyolisme més barroer, ara han adoptat el discurs, com a consigna populista i per rematar els nacionalismes sans i incòlumes de sang que  afronten el seu futur amb les eines nobles de la cultura. Pensem que és el seu últim recurs, no saben on recolzar-se en el poc intel·lecte que els resta. Els primers citats en aquest paràgraf són els pares de nacionalisme que fa tres segles que bombardeja les terres catalanes en llengua castellana -bàrbara manera de denigrar una llengua de per si plena de grandesa-. Pretenen desmuntar la utilització de la nostra simbologia, mentre ells van embolcallats amb la seva bandera pàtria, i ens fan demostracions de força guerrera en el seu dia de la Hispanitat, pels carrers de la seva devoradora capital imperial, -imperi minimitzat per raons històriques- i que ara estan demostrant la seva manca d'autèntica identitat amb els seus esgarips contra Catalunya, les seves "noves idees", no tenen base estan mancades de moral i se'ls estan fonent els pilars.

La nostra lluita contra el nacionalisme donarà els seus fruits més aviat del que es pensen els del pensament visigòtic, que com dèiem en l'encapçalament volen enderrocar-nos definitivament. Astorats van de no haver-ho pogut fer en tres segles i ara estan neguitosos, mancats de la possibilitat de bombardejar-nos com és el seu costum històric, degut a tenir Europa i el món vigilant-los. 

Malgrat aquesta realitat política jurídica per altra banda modificable. L'octubre passat un diputat del PP, no es va estar de manifestar, que l'article 8è de la Constitució espanyola, marca clarament que les forces armades garantiran la integritat territorial. Amenaça que també va formulà el rei, -dit a la Pilar Rahola quan aquesta era diputada a les corts espanyoles, -per cert que hi feia allà? feina inútil!. Tampoc no se'n ha estat també de pronunciar un bufó com Boadella dels C,s, en el diari de la seva corda integrista l'ABC, capdavanter del nacionalisme espanyol, des de primeries del segle XX.

Un pronòstic per a l'Espanya negra que ens domina: Davant de la seva obtusa pedanteria, se'ls desinflarà de sobte la supèrbia, per abusiva, els esclatarà en la seva pròpia cara. Els catalans hi aportarem seny -ens agrada més l'expressió valenciana de cap ben trellat-, més ajustada aquesta expressió en clarícia i profit, i també hi aportarem pacifisme modern -no pas gens ingenu-, com aportació a un treball que considerem globalitzat un a un i per tots els habitants de Catalunya. No ho dubteu si apuntaran fins i tot aquells que estan en la nostra terra, víctimes de les morboses circumstàncies polítiques que no els ha permès de conèixer-nos. Sabem dels molts que s'han posat en contra de Catalunya, infectats de nacionalisme; quan s'adonin del projecte universalista sustentat en una ideologia basada en una democràcia avançada; serà per a tothom: Voldran tot d'una unir-se al germen positiu, que és el gruix nacional català com a llavor de futur. Fructuosa serà la seva gènesi. Representarà per a ells  i llurs famílies, pujar a uns nivells de vida i de culturització beneficiosa en plenitud.

Espanya ha fet tard per a configurar un estat on hi capiguem tots, l'única i vàlida fórmula era la confederació. Té -tenia- exemples actuals com Suïssa, o la catalana aragonesa, que haurien de conèixer bé. Però la cobejança absoluta d'esprémer fins a la darrera gota de sang dels catalans, ha acabat fent-los mal. En els darrers trenta anys, s'han enriquit, sense deixar d'espoliar-nos, han creat la seva pròpia vida econòmica. Els militars per cobrar les seves prebendes, ja no els fa falta esperar els fruits dels impostos nostres. Ara tenen la seva riquesa. Cal sumar-hi a més la inòpia catalana dels polítics pujolistes, socialistes, i tots els altres, que han propiciat l'endarreriment, coincidents amb els mateixos anys dels seus mandats. S'han fos les infraestructures que necessita la indústria per al seu creixement. També els grans empresaris catalans, s'han situat a la metròpoli per gaudir de tots els avantatges descrits.

La cobdícia insaciable espanyola, ha començat a fer obrir els ulls a la societat catalana. Els empresaris que tresquen, -ja oblidats els desorbitats capitalistes que s'han ubicat a Madrid-, comencen a revolucionar-se i sotjar la profunda injustícia amb la continuada despossessió que representa l'estat actual, volen el que els pertoca, les condicions objectives per desenvolupar-se en igualtat sense salvatgisme econòmic. Doncs aquí estem, abans era el proletariat el que havia de canviar les estructures per assolir la justícia. Ara, seran els empresaris creatius, els enginyers, etcètera, que sense menysprear a cap força democràtica, formen el fort embalum del canvi. Aquesta serà la força que ens durà a un Estat propi. Penseu amb la paradoxa que plantegem però que és científica i veraç en tots els camps a: HOME LLIURE, HOME FORT, a POBLE LLIURE, POBLE FORT, i s'hauran creat les condicions per a la UNITAT, salvada la hipotaxi -és un terme gramàtic de submissió- que ens agrada portar al terreny social. Serem INDEPENDENTS, i alhora podrem ser uns magnífics -mútuament- veïns dels espanyols, salvarem fronteres de tota mena. Haurem conclòs la tasca de CONSTRUIR CATALUNYA.

Alexandre Pineda i Fortuny
Nota: publicat inicialment a El Vallenc, el 3 de novembre del 2007.