DESPROPÒSITS EUROPEUS

per Alexandre Pineda i Fortuny

Començo escrivint nom i cognom d'aquest home a qui li dedico aquest article és: Felipe González, la mitomania política l'ha enlairat i continua fent-ho. Ara li han encarregat una tasca més fosca, serà el cap d'un equip de deu persones. 

Aquest personatge; no es mereix ser un mite ni res, -estic contra la manca de raó, i els capteniments que provoca el fanatisme-, l'adoració mitòmona són irreflexions inacceptables. Menys quan l'han encimbellat encara més, per encomanar-li una feina que pot ser una perversió de la democràcia.

La Unió Europea ha creat un comitè de savis, per afrontar els reptes actuals i futurs. Sols veure que han anomenat president al que he escrit, a un home sense perspectiva progressista, mancat de sentit de democràcia i de la unió entre pobles. Em direu, que n'hi ha de pitjors, es clar! però la tasca que han dissenyat requereix una ment dehiscent. 

No s' empegueeixen a l'anomenar deu savis. Em perdonareu però només sabent qui els ha de presidir ja en tinc prou el que faran. Poltrones pagades milionàriament, que per això si han sabut donar colps de colze a tort i a dret, per assolir tota mena de privilegis pecuniaris. Faig tot d'una l'entrada a Felipe González.

L'home de qui escric no disposa de clarividència, per afrontar res ideològicament nou. El descric com un ase, sense cursives. Quan era president del govern espanyol, es va crear a l'estat la cultura del diner fàcil, i se'n vanagloriaven des del govern, per això van començar aquests homes progressistes, a destruir paisatges, a capolar el territori, a donar suport i fer d'aixopluc a un cúmul d'estafes.

El Regne d'Espanya, pateix de diversos càncers en plena metàstasi. N'hi ha molts -el procés és irreversible: classes passives, clero, militars, monarquia..., i un que no saben com resoldre'l, però que si volguessin se'ls donarien idees plausibles: sabeu del que estic parlant? d'una tema molt terrible, abrupte: és el terrorisme de l'ETA.

Tanmateix escrivíem de Felipe González, i ves per on ens surt el càncer del terrorisme que els va a la contra. Què se l'hi va ocórrer a tan insigne president del comitè de savis europeus? Heu de saber-ho, va ser el creador dels GAL, va voler combatre'ls amb les armes, perdonareu que no m'embruti desxifrant les sigles; és clar que disposant l'estat de diverses organitzacions armades professionals, no era massa difícil arribar a l'enginyosa idea: crear un grup paramilitar, amb professionals legals i també d'il·legals!  

Fer créixer l'espiral d'atemptats, tot s'hi val! Doncs no, és una manca absoluta d'horitzons per a la solució. No hem fan cap pena els etarres, jo els castigaria com es mereixen els terroristes, però per això l'estat i el seu govern disposa de mecanismes poderosos armats i de serveis secrets i també de pressupostos adients per fer-ne front.

La niciesa absoluta d'aital personatge, és creure's que guanyaria la guerra, l'únic que va fer és vessar-hi combustible al foc. Aquests temes necessiten perspectives clares, idees per configurar l'estat de manera democràtica, no aconseguiran mai res, sense un redreçament del camí cap a una democràcia versemblant. Vèncer el terror amb més terror, és ser terrorista.

Ara bé la triple ració de moralina que aboco en aquest article fins i tot rebotarà en homes propers amb la meva concepció del món. Els prego que facin una pregona reflexió. Faig d'advocat d'una moral nova?: tanmateix la moral, és ni més ni menys que l'enaltiment dels costums. Així s'entén, succeeix emperò que hi ha caramull de costums podrits.

Penso amb molt convenciment, -si ho voleu amb excés. Que avui en el segle XXI, intentar formar un estat amb procediments armats, és fer un gest repetitiu i de mimetisme amb el mateix estat que es combat. L'estat es va formar amb armes, i així els hi va, encara no han aconseguit la pau militar -vaja oxímoron que m'ha sortit tot teclejant- el que desitjaven, la imposició absoluta i absolutista.  

Nogensmenys, parlàvem del president del comitè de savis europeus, és evident que no saben llucar gens lluny. Europa s'ha de replantejar ideològicament en profunditat, ara va a la deriva. Felipe González no es mereix les sinecures de que fruirà pagant els treballadors; ni té capacitats per saber dissenyar una unitat de veritat de tota Europa i per extensió planetària.

Si els fluids sanguinis no venen ben bombejats pel cor, i no reguen amb fluïdesa el cervell perquè aquest sigui prolífic, es produeix l'estagnació, la cessació de funcions: la ment hi perd, va minvant les seves capacitats, resta ancorada als estereotips que ens van ensenyar, -enganyar- a les escoles i encara no hem evolucionat: estic fotografiant Felipe González.

Convindreu amb mi que els homes polítics que s'estan repartint suculents pastissos a tots els estats, no són de l'altura que convé per endegar un procés de construcció democràtica. 

Tanmateix, cal que tothom tingui veu, l'europeisme s'ha de reconstruir, superant els caducs estats, i formant unitats d'autèntiques nacions, no les ortopèdiques d'ara.

Alexandre Pineda i Fortuny